Reescalfant motors
Posted on | August 26, 2010 | No Comments
Després d’aquesta pausa estival més llarga del que hauria volgut, potser ja és hora d’assumir que les vacances toquen a la seva fi. Aviat tornaran els dies d’universitat i no està de més fer memòria de la bona creativitat:
Indifference turns reality into contradiction. Gràfica de Publicis Caracas per a Amnistia Internacional.
Pas de zebra transformat en una ració gegant de patates fregides del McDonald’s. De TBWA Zurich
I un dels anuncis que s’han vist aquí per televisió, de Sra. Rushmore per a Adeslas.
Eraserhead: el remake
Posted on | June 20, 2010 | No Comments
I l’alegria no és només haver-lo acabat, sinó que aquest sigui… el darrer treball del curs! Molt bon estiu!
Exercicis de cinefília
Posted on | June 15, 2010 | 1 Comment
En el marc de l’assignatura de Teoria i tècnica del cinema amb els professors Ludovico Longhi, Rosa Maria Palencia i Laia Sánchez, cada grup de treball ha de rodar un remake d’una escena d’una pel·lícula per tal de posar en pràctica i contextualitzar els coneixements d’anàlisi i d’història del cinema que hem anat obtenint.
En Marc Ruaix, en Joshua Sánchez i servidor hem triat una escena ambiciosa: els minuts finals d’Eraserhead, de David Lynch:
Dissabte 5 de juny vam estar rodant a Can Mata, a l’Anoia, amb la inestimable ajuda de la Berta Conde com a noia del radiador i dels veïns sense els quals no hagués estat possible il·luminar la escena o poder veure l’original sempre que ho necessitèssim.
Aquesta setmana la passarem inmersos en la post-producció. De moment, al grup de Facebook podeu trobar algunes fotografies i un vídeo musical a tall de making-off. N’aniré informant.
Ja està bé la broma :-)
Posted on | June 2, 2010 | No Comments
Un dels primers vídeos virals, qui sap si començats com una broma o com una iniciativa real d’un departament de màrketing visionari (o no) era aquell que explicava què passav si es barrejava Mentos amb Coca-Cola Light. Tot plegat va crear una perillosa barreja de desinformació (que mai és tard per solucionar) i d’absurda fascinació que va tenir a les dues marques en una situació comunicativament curiosa durant un bon temps. Ara que han tret la Coca-Cola Zero i que algú ha decidit gastar-se bé els quartos ha passat… això:
Esplaiada amb il·lusió
Posted on | May 27, 2010 | No Comments
Aquest és el cartell per la campanya econòmica de venda de roses per Sant Jordi que hem fet enguany a l’esplai. El disseny és ben poca cosa però me n’interessa sobretot el fet d’emprar un concepte comunicatiu per una empresa tant amateur com la venta de roses per Sant Jordi. N’hi ha que es gastaran els diners en un viatge de final de curs però un esplai representa que té vocació d’alguna cosa més. La il·lusió només n’és la part visible.
La foto és de kuzeytac.
Tractant de pescar un premi
Posted on | May 24, 2010 | No Comments
Això és el logotip que en Joshua Sánchez i jo vàrem proposar per al concurs que havia de triar la identitat gràfica i la comunicació del I Congrés Internacional sobre comunicació per al desenvolupament, drets humans i opinió pública, organitzat per l’Observatori Mediterrani de la Comunicació. Ho vàrem fer durant el curs passat i el pack incloia des del cartell per anunciar el congrés a imatges per a la carpeta o plantilles per a presentacions.
El congrés va tenir lloc el 5 i el 6 de novembre del 2009 i el veredicte del premi es va conèixer durant l’estiu. Evidentment, no vam resultar premiats, però com que ens vam presentar en el marc de l’assignatura de Teories de la Comunicació, i els materials a concurs eren part de la nota, tenim una idea orientativa de la consideració que vam merèixer per a la professora. Vam obtindre un 9, només per sota dels tres accèssits les idees dels quals es van sintetitzar per a fer el cartell i la identitat gràfica definitiva.
Tots els materials presentaven una coherència amb la idea de que la comunicació com a eina fonamental per al desenvolupament i en clara referència a la necessitat d’una societat de dominar les eines comunicatives per a assolir un panorama social, polític i econòmic apte que desemboqui en el ple desenvolupament dels pobles.
La idea estava basada en el refrany popular No donis peixos al famolenc, ensenya’l a pescar. Així doncs, l’analogia és fàcil: No comuniquem els nostres propis continguts ni a la nostra manera als països en vies de desenvolupament: ajudem-los a bastir el seu propi sistema mediàtic.
Així mateix, el logotip és una clara al·legoria del concepte, així com una picada d’ullet al citat refrany. S’hi pot veure una figura antropomòrfica, composta per textos que tenen a veure amb la comunicació, que emet una bafarada blava que també imita aquest peix que tant sovint donem en comptes d’ensenyar a pescar-lo.
Marquez
Posted on | May 23, 2010 | No Comments
No, no tinc res a dir sobre un cognom relativament comú, sinó que el títol d’aquesta entrada fa al·lusió al Brandz, l’informe anual de la consultora Millward-Brown que quantifica econòmicament les marques més poderoses del món. Podeu llegir-lo sencer aquí.
L’informe és prou conegut. De fet, s’hi inclou la llista de les 100 marques amb més valor econòmic que té una bona repercusió mediàtica. Tanmateix, el que a mi em sembla interessant són les tendències que any rere any se n’extreuen.
Enmig de la suspicàcia de la crisi econòmica resulta que el que esdevé clau és la comunicació corporativa i la confiança que transmeti la marca. L’informe parla de resiliència: com més forta sigui una marca, més podran suportar i més amunt rebotaran en tocar fons. Tenint en compte que la crisi ha estat provocada per la manca de confiança i que se’n sortirà quan aquesta es recuperi, els de Millward-Brown s’han empescat un indicador que la mesura. Conclusions: un índex de confiança alt només va amb les marques fortes. L’experiència i l’expertesa de la marca també és d’allò més valorada quan perdre diners en una mala compra és més greu ara que fa dos anys. Cal que tota la companyia tingui clars els valors de la marca, que no és una cosa del departament de màrqueting o comunicació. En les 10 primeres marques mundials hi ha un líder fundador que no ha perdut mai de vista la idea de la marca que estan oferint
Una tendència curiosa: enguany han pujat més les marques amb història, de la que el consumidor pot sentir-se part o que, simplement, han sabut vendre la seva existència i els seus fets per plantar cara a la recessió. I en la mateixa línia, esmenta l’interès del govern i altres poders en les marques, més enllà del gran interès que ja hi té el consumidor. Que seria dels EUA sense les seves marques-icona? A més, cal no perdre de vista la força del posicionament i la identificació que hi poden tenir els consumidors. Associar marques a idees és una manera de que els consumidors comprenguin millor el missatge i de que siguin més fidels al que adquireixen a causa de que s’hi identifiquen.
Com ja van apuntant uns quants BrandZ: cal inventir en l’experiència de l’usuari, personalitzar-li al màxim el producte. Cita l’iPhone i els seus milers d’aplicacions opcionals com a súmum de la personalització. I igual que ara ja pràcticament només creix qui ofereix customització, no queda massa perquè qui no aposti fort per la responsabilitat social coporativa es quedi al marge de la partida. Valors com el medi ambient, la transparència pel que fa a la procedència de les matèries primeres o bones pràctiques de mercat resultaran claus ara que el consumidor es torna més i més crític. A priori sembla que s’estan reduint beneficis a curt termini, però les que van reduir-los en un passat els recuperen d’una manera d’allò més fiable.
Aquest consumidor més gat vell ara també compra per internet i és clau ser present allí on pugui buscar: ara ja no va a una botiga física i es miren texans, sinó que se’n va a unes quantes i a llocs diferents (franquícies, botigues de la pròpia marca, en capitals, en ciutats més petites, etc.) i, a més, ho mira per internet.
L’advertència de tenir en compte els nous mitjans (xarxes socials i telefònia mòbil) no podia faltar, però el BrandZ hi afegeix un consell: que la comunicació que s’hi faci estigui en consonància amb la marca i que no esdevingui soroll ni saturi a l’usuari.
Per a les multinacionals (pràcticament totes les marques de l’informe, ja que es fa a nivell mundial) seran claus els BRIC: Brasil, Rússia, Índia i Xina. Són mercats que representen reptes d’allò més apassionants per a les empreses: entorns desconeguts i marques autòctones pujant com l’espuma, una autèntica prova de foc. Estem parlant de dirigir-se a un públic potencial que podria esdevenir el 40% de la població mundial.
I finalment, un petit missatge optimista pels qui es posen les mans al cap en veure que cada cop es compren més marques blanques: encara impera la qualitat. Per molt que sonin les alarmes als despatxos i a les llars, segons l’informe BrandZ només un 7% dels consumidors compra basant-se únicament en el preu del producte. Encara té sentit oferir qualitat i esperar vendre.
Nous mitjans
Posted on | May 19, 2010 | No Comments
Els del banc de sang diuen que som inmunes a la publicitat, però segueixen insistint amb la mateixa tècnica canviant només el mitjà. Vodafone ha optat pel mateix i ha barrejat relacions públiques i guerrilla i durant aquests dies al centre de reprografia de la Plaça Cívica de la Universitat Autònoma de Barcelona és possible obtenir fotocòpies de franc, a condició de que no sobrepassin les 50 i que es facin en un paper amb un marc preestablert per Vodafone. És una manera de crear-se imatge i, a més, guanyar un suport comunicatiu nou amb moltes possibilitats. Hi han 450000 folis, que a 50 per client seran vistos per 9000 persones o més.
El problema d’això és que només és aplicable a les fotocòpies per a ús privat, de les que es fan anar per estudiar (seria poc sensat entregar un treball amb fulls reciclats). I jo personalment no sé si podria estudiar amb els apunts literalment envoltats de publicitat. No oblidem que n’hi ha que tenim l’atenció molt dispersa. I si ens posem a ser primmirats del tot, jo prefereixo les còpies amb accent obert i de franc i no gratis.
Amb una vegada no n’hi havia prou
Posted on | May 12, 2010 | No Comments
La imatge d’aquí al cantó és un punt de llibre de la Biblioteca de Comunicació de la UAB assaltat per la campanya de guerrilla per incentivar la donació de sang entre la comunitat universitària durant la darrera expedició de la unitat mòbil (no sé si aquests termes són correctes del tot, però suposo que ja ens entenem).
En parlar de la campanya no tenia aquesta peça però em sembla un bon encert: als punts de llibre que indiquen la data de retorn qualsevol usuari responsable hi dóna un cop d’ull. A més, la tinta vermella del segell fa guanyar molt impacte i els costos d’aquesta part de la campanya potser fins i tot són inferiors a l’anterior. Aquí la transcripció (tot i que, aquest cop tenia a mà la càmera):
Cada 3 segons, algú necessita sang a Catalunya. Estem convençuts que sabent això és impossible que no donis sang; però si t’ho diguéssim en un anunci no ens faries cas, perquè ets immune a la publicitat. Per això li hem demanat a l’encarregat de la biblioteca que estampi aquesta informació al costat de la data de devolució, per tal que ho sàpigues i recordsi que aviat vindrem a rebre la teva donació. Banc de Sang.
Curiós també que els textos de les dues versions de la campanya siguin en certa manera justificacions dels mètodes de guerrilla com les que, en un llenguatge més elaborat, apareixerien a qualsevol manual publicitari. Els emisors estan desesperats per comunicar!
Flash! informatiu
Posted on | May 9, 2010 | No Comments
Mentre curso Teoria i tècnica de la fotografia publicitària amb els professors Gabriel Martínez, Ana Lage, Manel Vinyals i Antonio Zamora és un bon moment per aprofundir en una disciplina d’allò més útil per a la publicitat i que a l’hora em fascina com a art. Per això m’he obert un compte a Flickr, per mostrar el bo i millor de les meves fotos (que no té perquè ser massa bo ni massa millor en termes absoluts) i, sobretot, aprendre’n més amb el feedback d’altres usuaris, des d’una perspectiva amateur i no acadèmica.
Per si us interessa: http://www.flickr.com/photos/sweetenough
keep looking »